FAIXA intenta condensar en aquest LP el que significa saciar la curiositat per la música electrònica vivint immers en una tradició que ressona dia a dia a les places i festes de les comarques valencianes de l’Alcoià i el Comtat.
El so de l’àlbum és un diàleg constant entre el present de les arrels i el futur de les generacions valencianes; les cantaores juguen un paper essencial perquè connecten tradicions orals com el «cant de batre» i les marxes de moros i cristians amb l’electrònica d’avantguarda, influenciada per sons propis del dubstep, el jungle o el footwork. Aquesta ressonància històrica dona a l’àlbum una emoció elevada en què Noelia Llorens “Titana”, Carles Dénia i Josep Aparicio “Apa” actuen com a conductors cap a una nova dimensió sonora del cant tradicional, on el que és clàssic i el que és modern s’entrellaça.
En comptes d’observar la tradició amb una actitud de conservació museística, FAIXA la tracta com una matèria viva, que es modela i renova amb el temps, on la petjada s’evidencia com erosió en una roca.
Aquest treball de llarga duració, lluny de ser un exercici de rescat cultural, és una afirmació artística que intenta mirar amb altres ulls la música tradicional valenciana, permutant-la amb les influències i les pròpies vivències que serveixen d’inspiració als seus integrants… i és que «el folklore es canta de memòria i haurem de preguntar-nos per què»: FAIXA no pretén analitzar les arrels de la tradició des de la nostàlgia, sinó fer-ho des de la innovació.
